Com accedir al servidor de forma remota

L'evolució dels llocs de treball digitals i la creixent dependència de les infraestructures virtuals han amplificat la necessitat de solucions robustes d'accés a servidors remots. Per als professionals de la informàtica, la capacitat de gestionar i interactuar amb els servidors de forma remota no és només una comoditat sinó un component crític de la seva caixa d'eines operativa. Aquesta guia exhaustiva explora algunes nuances tècniques sobre com accedir al servidor de forma remota. També ofereix una visió detallada sobre les metodologies, eines i detalls de les millors pràctiques essencials per a la gestió moderna de servidors remots.

Els Fonaments de l'Accés al Servidor Remot

Accés remot al servidor implica connectar-se i controlar un servidor des d'una ubicació remota. Un altre aspecte és aprofitar les connexions de xarxa per executar comandes, gestionar recursos i realitzar tasques administratives com si es fos present físicament a la ubicació del servidor. Aquestes capacitats són fonamentals per gestionar entorns informàtics distribuïts, garantir el temps de funcionament i abordar ràpidament els problemes.

Entenent el panorama de l'accés a servidors remots

Al seu nucli, accedir remotament als servidors requereix una connexió de xarxa estable i credencials d'autenticació, però també una arquitectura client-servidor on el client inicia una sessió remota al servidor. Les tecnologies que subjaceixen a aquest accés varien en funció del sistema operatiu, la infraestructura de xarxa i els casos d'ús específics. Els exemples van des d'interfícies de línia d'ordres simples fins a interfícies d'usuari gràfiques (GUI) completes.

Implementació de l'accés remot al servidor: una visió tècnica

Per desbloquejar els avantatges de les connexions remotes, la implementació de l'accés al servidor remot ha de ser abordada amb diligència i una comprensió dels aspectes de seguretat subjacents. Ja sigui operant dins d'un entorn de servidor de Windows o gestionant sistemes basats en Linux/Unix, el procés implica diversos passos crítics. Per citar-ne alguns: habilitar l'accés remot, configurar el tallafoc, gestionar els permisos d'usuari i assegurar la connectivitat.

Mitjançant la prestació d'una atenció meticulosa a aquestes àrees, les organitzacions poden establir un marc sòlid per a l'accés remot al servidor. No obstant això, l'adhesió a les millors pràctiques de seguretat ha de mantenir-se al capdavant del procés. Indubtablement, l'accés remot al servidor planificat i implementat amb cura no només aprofita els avantatges operatius de la connectivitat remota, sinó que també protegeix contra els riscos potencials associats amb la gestió remota del servidor.

De la teoria de fons a una infraestructura pràctica i eficient.

Per tant, navegar pel paisatge d'accés al servidor remot requereix familiaritat amb diversos protocols i eines clau, cadascun adaptat a diferents entorns i tasques. Les seccions següents aprofundeixen en les metodologies més prevalents, destacant les seves aplicacions, processos de configuració i consideracions de seguretat. Vegeu com poden ajudar la vostra empresa a millorar per permetre-us accedir remotament als servidors.

Protocols i eines destacades per accedir remotament a servidors

Una varietat de protocols i eines faciliten l'accés remot al servidor, cadascun amb característiques úniques adaptades a requisits específics. Entendre aquestes opcions permet als professionals de TI seleccionar les solucions més adequades per a les seves necessitats. En el tema de com accedir a un servidor remot, RDP, SSH i VPN sempre han tingut el seu lloc, les solucions Cloud estan cada vegada més presents i per acabar, les nostres propies. TSplus Accés Remot té més a oferir del que es veu.

Protocol de l'escriptori remot (RDP) - Accés al servidor remot integrat a Windows

Protocol de Remote Desktop (RDP) és un protocol propietari de Microsoft dissenyat per a l'accés remot als servidors i escriptoris de Windows. Proporciona una interfície gràfica d'usuari completa per a una gestió remota completa.

• Configuració tècnica: Per habilitar RDP, navegueu fins a la finestra de propietats del sistema a Windows, seleccioneu la pestanya "Remot". Allà, escolliu "Permetre connexions remotes a aquest ordinador". Assegureu-vos que el Firewall de Windows estigui configurat per permetre el trànsit de RDP.
• Funcionalitats de seguretat: Implementar l'Autenticació a Nivell de Xarxa (NLA) afegir una capa de seguretat requerint autenticació abans d'establir una sessió RDP. A més, utilitzar una encriptació forta i canviar el port per defecte pot ajudar a mitigar possibles atacs.
• Configuració del Protocol de l'Escriptori Remot (RDP):
  1. Configurar el Protocol de Remote Desktop (RDP) per a l'accés remot implica diversos passos clau, principalment en servidors basats en Windows. Abans de configurar-ho, assegureu-vos que el servidor al qual teniu la intenció d'accedir de forma remota estigui executant una versió de Windows que suporti RDP. Windows 11 o 10 Professional o qualsevol edició de Windows Server que no sigui Home hauria de ser suficient.
  2. Comença navegant fins als ajustos del 'Sistema' a través del Panell de Control o fent clic amb el botó dret a 'Aquest PC' a l'escriptori i seleccionant 'Propietats'.
  3. Aquí, feu clic a 'Configuració remota' per accedir al quadre de propietats del sistema.
  4. Sota la pestanya 'Remot', seleccioneu 'Permetre connexions remotes a aquest ordinador'.
  5. Per a una seguretat millorada, també es recomana seleccionar 'Permetre connexions només des d'ordinadors que executin Remote Desktop amb Autenticació de Nivell de Xarxa'.
  6. A continuació, configureu el Firewall de Windows o qualsevol firewall de tercers per permetre les connexions RDP activant la regla 'Escriptori Remot'.
  7. Finalment, verifiqueu que el servidor estigui configurat correctament intentant connectar-vos des d'un altre ordinador. Assegureu-vos d'utilitzar el client de connexió d'escriptori remot i introduïu l'adreça IP o el nom d'amfitrió del servidor.

Secure Shell (SSH) - Accés a servidors Linux de forma remota

Secure Shell (SSH) ofereix un mètode segur per accedir a servidors remots, principalment en entorns Unix i Linux. Facilita l'accés en línia de comandes xifrat, permetent la transferència segura de fitxers, l'execució de comandes remotes i el tunelatge.

• Detalls de implementació: L'accés SSH requereix la instal·lació i configuració d'un servidor SSH a la màquina remota i d'un client SSH a la màquina local. S'aconsella l'autenticació basada en claus en lloc de contrasenyes per a una seguretat reforçada.
• Pràctiques de seguretat: Actualitzeu regularment el software SSH, desactiveu l'inici de sessió de l'arrel i considereu canviar el port per defecte per reduir la vulnerabilitat als atacs de força bruta.
• Configuració de Secure Shell (SSH):
  1. Per configurar Secure Shell (SSH) en un servidor basat en Linux o Unix, primer hauràs de garantir que el paquet del servidor SSH, com ara openssh-server, estigui instal·lat.
  2. Això es pot fer utilitzant el gestor de paquets específic del sistema operatiu del vostre servidor. Per exemple, opteu per Ubuntu o yum per CentOS, amb una comanda com sudo apt-get install openssh-server.
  3. Un cop instal·lat, el servei SSH hauria de començar automàticament. No obstant això, podeu iniciar o reiniciar manualment el servei utilitzant sudo service ssh start o sudo systemctl start sshd, respectivament.
  4. Per assegurar el vostre servidor SSH, editeu el fitxer /etc/ssh/sshd_config per canviar la configuració com ara desactivar l'inici de sessió de l'arrel (PermitRootLogin no) i permetre només a usuaris específics connectar-se.
  5. Després de fer canvis, reinicieu el servei SSH perquè tinguin efecte.
  6. Finalment, assegura't que el teu firewall permet connexions entrants al port 22, el port SSH per defecte.
  NB: Recorda els perills d'obrir ports a la xarxa i implementa les millors pràctiques en aquesta etapa.

Xarxa Privada Virtual (VPN) - Accés en túnel a servidors remots

Xarxes Privades Virtuals (VPNs) estenen una xarxa privada a través d'una xarxa pública. En conseqüència, permeten als usuaris enviar i rebre dades com si estiguessin connectats directament a la xarxa privada. Les VPNs són essencials per accedir a servidors que no estan exposats a internet públic.

• Configuració i instal·lació: Configurar una VPN implica configurar un servidor VPN a la xarxa on resideixen els servidors remots i connectar-se a aquest servidor VPN a través d'un client VPN. Protocols com IPsec o OpenVPN poden assegurar connexions VPN.
• Avantatges i limitacions de la VPN: Més enllà de proporcionar accés segur als servidors remots, les VPN xifren tot el trànsit. Això contribueix a protegir la integritat i confidencialitat de les dades contra l'espionatge en xarxes públiques. No obstant això, el fet que tan segur pugui ser una VPN, si les credencials o l'accés es veuen compromesos, ja no és més segur que l'RDP exposat.
• Configuració de Xarxa Privada Virtual (VPN):
  1. Configurar una xarxa privada virtual (VPN) requereix escollir un proveïdor de VPN.
  2. Cal configurar el servidor VPN a la xarxa on es troba el vostre servidor remot.
  3. Connecta a aquesta VPN des del teu dispositiu client.
  4. Per als servidors de Windows, podeu utilitzar el servei de Ruteig i Accés Remot (RRAS) per configurar un servidor VPN.
  5. Instal·la RRAS a través del Gestor del servidor a la secció 'Rols'.
  6. A continuació, configureu-lo per a l'accés VPN utilitzant l'Assistent, triant l'opció per configurar una VPN i NAT.
  7. En servidors Linux, podeu utilitzar programari com OpenVPN. Instal·leu OpenVPN, després configureu la configuració del servidor i els perfils del client, assegurant-vos d'incloure els certificats i claus necessàries per a la encriptació.
  8. Tant el servidor com els dispositius clients han d'estar configurats per permetre les connexions VPN. Això pot implicar ajustar la configuració del tallafoc per permetre protocols VPN com PPTP, L2TP o OpenVPN (normalment pel port UDP 1194).
  NB: Després de la configuració, els clients poden connectar-se utilitzant el suport VPN integrat als seus sistemes operatius o clients VPN de tercers. En qualsevol cas, es requereix autenticació per obtenir accés segur a la xarxa del servidor.

Solucions basades en el núvol i gestió remota avançada

Les solucions d'accés remot basades en el núvol ofereixen alternatives escalables, flexibles i segures als eines tradicionals en local. Aquestes plataformes s'integren amb les infraestructures informàtiques existents. També proporcionen capacitats de gestió centralitzada per a un paisatge de servidors dispersos. Serveis com AWS Systems Manager, Azure RemoteApp o Google Cloud Remote Desktop ofereixen eines completes. A més, aquestes es poden combinar fins i tot amb les infraestructures internes.

• Escalabilitat i flexibilitat: Ajusta fàcilment els recursos per satisfer les demandes canviant sense necessitat d'ajustaments de maquinari físic.
• Seguretat millorada: Aprofita les mesures de seguretat robustes del proveïdor de núvols, incloent xifratge avançat, seguretat de xarxa i funcionalitats de gestió d'identitat i accés (IAM).
• Configuració de solucions d'accés a servidors remots basades a la núvol:
  1. Desplegar solucions d'accés remot basades en el núvol implica escollir un proveïdor, com ara AWS, Google Cloud o Microsoft Azure.
  2. Per a aprofitar els seus serveis per crear i gestionar instàncies de servidor remotes, comenceu creant un compte amb el vostre proveïdor de núvol escollit.
  3. Navegar pel seu panell de control de gestió.
  4. Aquí, podeu iniciar noves instàncies de servidor. Per exemple, a AWS, utilitzaríeu el servei EC2, mentre que a Azure, utilitzaríeu Màquines Virtuals d'Azure.
  5. Durant el procés de configuració, seleccioneu el sistema operatiu i configureu els paràmetres de la instància, incloent les configuracions de xarxa i seguretat.
  6. Assigna una adreça IP pública a la teva instància si necessites accés extern. La seguretat és fonamental, així que configura grups de seguretat o regles de firewall per permetre l'accés només als ports necessaris des d'adreces IP específiques.
  7. Finalment, accedeixi al seu servidor de núvol utilitzant RDP o SSH, depenent del sistema operatiu, connectant-se a l'adreça IP pública utilitzant el client adequat.
  NB: Per a afegir seguretat i capacitats de gestió addicionals, alguns poden considerar l'ús de les eines i serveis addicionals del proveïdor de núvol. Els agents utilitzen aquestes eines per accedir a les instàncies sense exposar-les directament a internet públic.

TSplus Accés Remot - Versàtil, Assequible, Escalable, Accés Segur al Servidor Remot

TSplus Accés Remot Ofereix una manera simplificada i segura d'establir connexions remotes als servidors. El nostre programari proporciona una alternativa flexible i potent per a empreses de qualsevol mida. Amb TSplus, pots crear fàcilment un entorn de sobretaula remot segur i personalitzable. Com millor manera d'ofereix als usuaris accés a les seves aplicacions de treball i dades des de qualsevol lloc i en qualsevol moment.

• Configuració ràpida i senzilla: Desplegar l'accés remot de TSplus al vostre servidor és un procés senzill. Comença amb la descàrrega del paquet d'instal·lació de TSplus des del nostre lloc web oficial.
• Seguretat robusta: TSplus incorpora funcionalitats de seguretat avançades, incloent encriptació de punta a punta, portal web personalitzable i suport per autenticació de dos factors . Junts asseguren que l'accés remot sigui segur i compleixi amb les polítiques de l'empresa.
• Configuració d'Accés Remot de TSplus:
  1. Comença descarregant la darrera versió del programari TSplus des del lloc web oficial de TSplus.
  2. Executa l'instal·lador al teu servidor de Windows, seguint les instruccions que apareixen a la pantalla per completar la instal·lació.
  3. Després de la instal·lació, inicieu l'eina d'administració del TSplus per configurar la configuració del vostre servidor. Aquí podeu afegir usuaris, definir aplicacions per fer-les disponibles de forma remota i personalitzar el portal d'accés web segons les vostres preferències.
  4. A més de la configuració interna, TSplus Remote Access permet afegir i configurar. Advanced Security per protegir el teu entorn d'accés remot. Utilitza armes de ciberseguretat com la llista blanca d'IP o la protecció contra atacs de força bruta, a més de l'autenticació de dos factors integrada per a una capa addicional de seguretat.
  5. Un cop configurat, els usuaris poden, per exemple, accedir al servidor de forma remota a través del portal web del TSplus utilitzant qualsevol navegador web, o a través de l'aplicació client del TSplus, oferint una experiència de sobretaula remota perfecta i segura.
  NB: Assegureu-vos que el vostre firewall i la configuració de xarxa permetin el trànsit al servidor TSplus pels ports necessaris (normalment 80 o 443 per a l'accés web) i el port personalitzat definit durant la configuració de l'aplicació TSplus.

RDP, SSH i VPN són elements bàsics a la caixa d'eines dels professionals de la informàtica per accedir a servidors remots, mentre que l'arribada de la computació en núvol i els models com a servei han introduït nous paradigmes en la gestió de servidors remots. A més, les solucions basades en el núvol poden complementar els mètodes tradicionals d'accés remot.

Adoptar solucions basades en el núvol juntament amb mètodes tradicionals d'accés remot ofereix als professionals de TI un conjunt d'eines versàtil i robust per gestionar servidors en diferents entorns. El programari TSplus és un bon exemple de com ambdós àmbits es complementen i poden ser molt útils. No obstant això, l'eficàcia de qualsevol eina depèn significativament de complir amb les millors pràctiques per a un accés remot segur.

Garantint la seguretat en la implementació de l'accés remot al servidor.

En el món de la gestió de servidors remots, la seguretat és fonamental. La comoditat de l'accés remot introdueix vulnerabilitats potencials que es poden explotar si no es protegeixen adequadament. Implementar mesures de seguretat robustes és crucial per protegir les dades sensibles i mantenir la integritat dels sistemes informàtics.

Mecanismes d'autenticació forts

1. Autenticació de múltiples factors (MFA): Implementa 2FA o MFA per afegir una capa addicional de seguretat més enllà de les contrasenyes. Això requereix que els usuaris verifiquin la seva identitat utilitzant dos o més mètodes de verificació, com una contrasenya i una confirmació de dispositiu mòbil.
2. Contrasenyes segures: Utilitzar contrasenyes complexes d'una longitud mínima consequent s'ha convertit en un requisit indispensable quan es parla de credencials segures. Un bon estàndard a proposar són 12 caràcters de diferents tipus.
3. Infraestructura de claus pública (PKI): Per a SSH, utilitzar PKI permet una autenticació segura utilitzant claus criptogràfiques en lloc de contrasenyes, reduint significativament el risc d'atacs de força bruta.

Actualitzacions regulars de programari i gestió de correccions.

1. Mantenir el software actualitzat: Actualitzeu regularment el software d'accés remot, els sistemes operatius i el firmware de tots els dispositius. Això inclou l'aplicació de parches per corregir vulnerabilitats conegudes, reduint així la superfície d'atac.
2. Eines automatitzades de gestió de parches: Utilitzeu eines eines eines que automatitzen el procés de gestió de parches, assegurant que les actualitzacions de programari s'apliquin de manera consistent a tots els sistemes sense intervenció manual.

Control d'accés i segmentació de xarxa

1. Principi del Menor Privilegi (PoLP): Assegureu-vos que els usuaris tinguin només l'accés necessari per realitzar les seves tasques. Això minimitza els possibles danys causats per comptes compromesos. Descobreix les configuracions potencials de l'usuari aquí.
2. Segmentació de xarxa: Divideu la xarxa en segments més petits per limitar el moviment lateral dins de la xarxa. Això es pot aconseguir mitjançant xarxes locals virtuals (VLANs), subxarxes i polítiques de firewall, assegurant que l'accés remot a àrees sensibles estigui controlat de manera estricta.

Mitjançant la implementació d'aquestes mesures de seguretat, les organitzacions poden mitigar significativament els riscos associats a la implementació de l'accés remot al servidor. No obstant això, estar informat sobre les amenaces emergents i millorar contínuament els protocols de seguretat és essencial per protegir-se contra les amenaces cibernètiques en evolució.

Per concloure sobre com accedir al servidor de forma remota.

Solucions adaptades i una planificació i implementació cuidadosa

L'accés remot al servidor és una pedra angular de la infraestructura informàtica moderna, permetent una flexibilitat i eficiència sense precedents en la gestió dels entorns digitals. Mitjançant l'aprofitament del Protocol de l'Escriptori Remot (RDP), el Secure Shell (SSH), les Xarxes Privades Virtuals (VPN) i les solucions basades en el núvol, els professionals de TI poden garantir un accés remot a i una gestió dels servidors sense problemes, segurs i eficients. No obstant això, l'eficàcia d'aquestes eines depèn de l'estricta adhesió a les millors pràctiques de seguretat, incloent una autenticació robusta, actualitzacions regulars del software i controls d'accés estrictes. A mesura que el panorama digital evoluciona, també ho han de fer les estratègies per a l'accés remot al servidor, assegurant que els professionals de TI segueixin estant equipats per gestionar i protegir les seves infraestructures davant els reptes del demà.

TSplus per a un accés remot al servidor assequible, eficient i segur en tots els aspectes.

Per a les organitzacions que busquen optimitzar les seves capacitats d'accés remot al servidor, TSplus ofereix una suite de solucions dissenyades per millorar la productivitat, la seguretat i la gestió. Des de l'accés segur al escriptori remot fins a solucions avançades de lliurament d'aplicacions i portals web, TSplus capacita els equips d'informàtica per gestionar de manera eficient els seus entorns remots. Descobreix com TSplus pot elevar la teva estratègia de gestió de servidors remots visitant tsplus.net .

Adaptar-se a les últimes tecnologies i pràctiques de seguretat en l'accés remot al servidor no només garanteix la continuïtat operativa. També reforça la defensa de l'organització contra amenaces cibernètiques, marcant un pas fonamental cap a aconseguir un ecosistema informàtic resilient i dinàmic.